dimarts, 29 de desembre de 2015

La Garsa



La Garsa
 
La  Garsa és possiblement un dels ocells més ben coneguts dels nostres boscos.
El seu nom científic és pica pica. En castellà es diu urraca, en anglès magpie, en portuguès pega i en rus сорока.
És una au d'uns 45 cm de llarg i d'uns 220g.
El seu característic plomatge és blanc i negre, amb una llarga cua. Les plomes de les ales i de la cua agafen tonalitats blavoses i verdoses quan li toca el sol. Té el bec fort, i tan mateix com les potes, és negre.

Omnívora i carronyera, s'alimenta de tota mena de substàncies: caça insectes de totes les mides i petits rèpils, i és capaç de furgar a les escombraries dels contenidors. En algunes àrees del nord de la Península la superpoblació de garses ha posat en perill altres espècies d'ocells, perquè es dediquen a visitar els nius de les altres aus i emportar-se'n els ous per menjar-se'ls.
La Garsa habita en tot tipus de boscos i arbredes, des de la línia de costa fins a les comarques d'alta muntanya. També és especialment abundant a les places i avingudes amb arbres dels pobles i als jardins urbans. Es distribueix per tota la península, i no es troba a les illes Balears ni a les Canàries.
El mascle i la femella viuen junts tota la vida.
Fan el niu amb fang i branquetes a la part superior dels arbres.
La femella pon de 5 a 6 ous de color gris verdós i els incuba durant uns 18 dies.
Els pollets resten al niu durant 4 setmanes.

Des de molt antigament es diu que guarda objectes brillants als seus nius.
El seu reclam és un ronc sec i curt, que de vegades es converteix en uns esclafits llargs i estridents, com si agitéssim una llauna plena de pedres.

En aquest vídeo podeu escoltar el seu cant:





Diccionari:
  • Substàncies: matèries, elements...
  • Furgar: remenar, buscar...
  • Reclam: crit, senyal (en aquest cas cant)...
  • Ronc: so aspre i apagat
  • Esclafits: sons secs: espetecs...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada